|
Els homes de
fum
cada any tornen a les Gavarres.
Nomenar als
carboners homes de fum, és fer un homenatge a totes aquelles persones que
fins als anys 60 del s. XX, van treballar als boscos catalans en
l'elaboració del carbó vegetal.
A les Gavarres ho
recorden bé i us conviden a participar-hi.
Cal anar-hi
|
|
La
carbonera ja fumeja, ara cal vigilar-la. |
|
La carbonera en imatges
La llenya, ànima de la
carbonera, d'alzina, de roure,
de pi,... ben posada fa la pila.
El bruc, sotabosc natural de les
Gavarres, serveix per cobrir la llenya, a sobre la terra, posada cabàs
a cabàs, fins a cobrir totalment la pila, excepte l'ull, que
situat a la part més alta serveix per encendre-la i alimentar-la (abillar-la)
durant la cuïta.
L'escala, feta de troncs i
pedres, ens porta fins a l'ull, on podem admirar un espectacle de fum i
foc.
Quinze dies de foc, quinze dies de fum,
quinze dies de vigilància, quinze dies de viure a la barraca del carboner.
En acabar el carbó ja és fet, cal
collir-lo. Desfent la carbonera es separa de la terra i es posa a les
sàrries per ser transportat al llom dels animals i comercialitzat.
|
|
 |
|
Lluís Pla, el
carboner, ànima de la carbonera de Sant Climent de Peralta, no es cansa
mai d'explicar-nos el procés d'obtenció del carbó vegetal a les Gavarres.
Tan encisador és el que ens explica, com la manera de fer-ho. Hi posa una
passió i un entusiasme que convida a escortar-lo de nou. No ens-en cansem.
A les seves espatlles s'hi acumulen hores i hores de vetlla. El contacte
amb ell et fa sentir més a prop d'un món que s'ha perdut.
El Rampí -
Tardor 2002
|
