|
Fins a la descoberta del “Divino” de Sant Vicenç de
Torelló,és l’únic exemple de contrapàs llarg que s’ha pogut recuperar
de manera íntegra, amb text de música. Fins a la seva descoberta, els
folkloristes havien pogut recollir diverses melodies, però aquestes
mostraven una sèrie d’incongruències tècniques i melòdiques. D’altra
banda, hi havia el testimoni escrit del text amb el títol de”Divino a
la Passió de Christo Senyor Nostre al to de Contrapàs Llarch“ però
que mai no quadrava més de tres o quatre versos amb les músiques
recollides. Això va fer posar en dubte que el “Divino” fos una dansa
cantada.
Va ser el 1904 quan Francesc Pujol, musicòleg barceloní
que treballava en l’equip de recerca folklòrica , va localitzar a Sant
Vicenç de Torelló un dels cornamusaires més coneguts de la contrada,
Miquel Puigbò, conegut per “en Quel de la Munda”, que aleshores
comptava amb 78 anys. Puigbò li va cantar íntegrament la peça que tan
infructuosament havien cercat els folkloristes d’arreu del país. En
instituir-se l’any 1922 l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, el
mestre Pujol hi va incloure el Contrapàs Llarg recollit a Sant Vicenç
de Torelló com una obra cabdal d’aquest arxiu.
L’any 1927, Pujol va presentar una comunicació sobre
aquesta troballa al Congrés d’Història de la Música que es va celebrar
a Viena; la conclusió del seu treball deia: “No coneixem en el nostre
folklore res que li sigui comparable i dubtem que existeixi en cap
país una producció tan important del geni popular”.
L’existència del Divino, però, va romandre ignorada,
fins i tot pels santvicentencs, fins fa poc temps. Diversos motius
poden ser la causa. El primer és que quan es va recollir, en Quel de
la Munda era un home vell que feia anys que no actuava, i el contrapàs
pràcticament ja havia desaparegut de la memòria col·lectiva. El segon,
que l’obra del Cançoner popular va quedar paralitzada i el seu
important arxiu va desaparèixer.
Després de molts anys d’oblit, el dia 11 de maig de
1991, a iniciativa del músic Sebastià Bardolet i dels coreògrafs
Agustí Ros i Àngel Marginedas, es va començar a treballar en la
recuperació de la representació del “Divino”. El projecte va ser molt
ben acollit per l’Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló, que el va
promoure i finançar. El dia 3 d’abril de 1993 es va tornar a
escenificar “el Divino”, i des d’aleshores es representa cada any el
dissabte de Rams a la plaça de l’església.
La dansa del contrapàs que es fa a Sant Vicenç de
Torelló es va treballar a partir de les directrius coreogràfiques del
músic terrassenc Carles Mas, per un grup d’una quinze a vint balladors
i balladores. Un cor d’homes –de deu a quinze cantaires- interpreta el
contrapàs, acompanyat de tres timbals i una flauta. Els passos de la
coreografia són els típics del contrapàs: seguits curts, seguits
llargs, girats, trencats i 7 rodes o rodades. És l’únic contrapàs
sil·làbic, això vol dir que la melodia s’ajusta per complet a les
paraules del seu text, així com la dansa, que en depèn totalment. En
realitat, el contrapàs de Sant Vicenç es podria ballar tant sols
recitat. |
