|
TRADUCCIÓ:
SERVILLA PRAEPUSA a la seva filla
Lèsbia, d'onze
anys i deu mesos, ací enterrada.
Que voldrà el destí quan crea el més
bonic, si pren el
creat per gaudiment de la nostra
alegria? Més, si ens
hem de sotmetre per força a la Llei
dels fats, quedem
plorant postrats al rígid destí. Ella
encara no havia
arribat als dotze anys, ni tan sols
havia vessat totes
les seves llàgrimes, i ja pot ésser per
sempre plorada
pels seus. "Mireu, doncs, per vosaltres,
oh pares
afligits per la immensa tristesa, i
deixeu de torbar els
meus Manes."
Alcem aquest epitafi, alleujament de la
nostra pena, a
fi que qui el llegeixi exclami:
Que la terra et sigui
lleu.
|