Als segles XVII i XVIII hi hagué a Prats de Lluçanès un gremi de paraires que treballava la llana, una matèria prima provinent dels nombrosos ramats d’ovelles escampats per les poblacions de la comarca però que també arribava a través de les carrerades més properes. La fama dels productes obtinguts en aquesta indústria, sobretot les baietes, que destacaven per la seva excel·lent qualitat, va fer que s’exportessin a tota la Península i, es conta que sortien periòdicament grans corrues de matxos a bast que es dirigien principalment a Castellà i l’Aragó. Els traginers i basters, dos dels gremis més importants del moment, es trobaven agrupats en confraries sota l’advocació de Sant Eloi i per aquest motiu en alguns llocs els que feien de transportistes eren anomenats elois.

No sabem en quina època concreta aquests traginers o elois es van començar a trobar a Prats de Lluçanès el 25 de juny, però hi ha descripcions fetes a finals del s.XIX on s’explica que aquest dia es reunien a la nostra vila amb els seus animals guarnits amb mantes virolades i picarols per a fer-los córrer. Es concentraven al pla de Santa Llúcia i allà començaven una cursa fins l’ermita de Sant Sebastià, però abans de fer-la ballaven el contrapàs. El dia anterior, Sant Joan, es reunien a la nit entorn de la foguera i ballaven igualment aquesta mateixa dansa

El contrapàs, una de les danses més esteses a Catalunya fins a mitjans del s.XIX, havia estat ben present en les festes i celebracions més importants d’una localitat. Inicialment hi participaven homes sols i es situaven en una plaça fent una mena de semicercle amb un cap i una cua que la dirigien, desplaçant-se sempre en direcció lateral. Aquest desplaçament consistia en haver fet una volta sencera a la plaça per tornar exactament al lloc on havien començat i d’això se’n deia “treure el contrapàs”. Prats de Lluçanès és una de les poques poblacions de Catalunya que l’ha mantingut viva, sobretot gràcies a l’empenta dels traginers i els seus successors a començaments del s.XX. Tal com ens ha arribat avui consta de dues parts diferenciades: el contrapàs dels traginers i el contrapàs del poble. La primera es balla en grups de quatre puntejant al lloc i creuant-se per parelles en determinats moments, mentre que la segona es balla fent una llarga cadena al voltant de la plaça on als extrems s’hi situen uns caps de dansa que amb el seu bastó fan moure els participants a dreta i esquerra fins retornar al lloc inicial on es torna a puntejar.