|
A Bàscara tenen una
llarga tradició en fer fires.
Al segle XIII va
rebre el privilegi reial per otganitzar fins a 6 fires cada any.
Una d'elles va
esdevenir amb en temps, el Mercat de Tortells que va gaudir d'una gran
volada a principis del s. XX, però que, malauradament, va anar perdent
atractiu un cop passats els fatídics anys de la Guerra Civil.
|
|
|
|
|
L'any 1985,
però, amb l'empenta dels veïns d'aquesta població alt empordanesa, es
recupera aquest antic mercat. Poc a poc ha anat creixent i consolidant-se
com una de les celebracions més importants de la vila.
Cada any es
venen més de 2.000 tortells de tot tipus en les moltes parades que troben
en el nucli antic.
Tenim davant
nostre un mercat que fa honor a unes postres molt tradicionals a casa
nostra que assenyalava diades importants i que encara avui, amb el treball
dels pastissers i forners, és motiu de celebració: Dia de Reis, Sant
Antoni Abat amb els tradicionals Tres Tombs, ... |
|
|
|
Aprofiteu, també,
l'anada a Bàscara per conèixer, tastar i comprar els productes artesanals
de la comarca:
Bàscara us espera a la seva
festa més dolça. |
|
També és
un antic pa ritual, típic de Nadal, de Reis, de Rams i d'altres festes,
que els padrins solen ofrenar o regalar als fillols. A les terres de
l'Ebre, l'anomenen tortella.
Els
tortells de Reis, de Sant Antoni de Gener, de Carnestoltes, tenen una fava
amagada a dintre com a broma de caire carnestoltesc.
Tant la
rabassa empordanesa i el redort pirinenc com el tortell o les "uranes"
menorquines, són pastissos de forma anular: una simbolització solar,
pròpia de ritus solsticials?, una ofrena casolana als deus Lars, a les
divinitats procreatives?. Sembla que provenien d'una vella tradició
preromana.
Tantmateix, és prou clar el seu caràcter màgico religiós, abans de simple
llaminadura.
Text de "Nadal Català" de
Josep Soler i Amigó, ed. Pòrtic. |
